Saltar apartados

Biografías y testimonios

Aquesta secció anirà rebent actualitzacions al llarg de les pròximes setmanes

 

Pilar Brabo Castells

 

 

 

Pilar Brabo va nàixer a Madrid en 1943 i es va incorporar a l'antifranquisme mentre estudiava en la universitat. Allí va formar part de diverses organitzacions, com la Federació Universitària Democràtica Espanyola (FUDE), però prompte, en 1965, va entrar en el PCE, l'organització estudiantil del qual va dirigir fins a 1973. Ja en 1968, va ingressar en el Comité Central del partit i en 1970 en el seu Comité Executiu. Va ser detinguda i empresonada en catorze ocasions, i sancionada amb expedients acadèmics i multes.

Durant la Transició, es va presentar com a cap de llista del PCE per Alacant i va ser elegida diputada en les eleccions de 1977 i 1979. En el Congrés va destacar pel seu interés per assumptes vinculats a l'educació, la televisió o que afectaven la província d'Alacant. En la crisi del PCE, Brabo es va situar en el corrent renovador i en 1981 va ser expulsada del Comité Central. Va abandonar el PCE i va passar al Grup Mixt el juny de 1982.

Quatre anys després, va ingressar en el PSOE i va ocupar diversos càrrecs en l'administració socialista, sent nomenada governadora Civil de Castelló i directora general de Protecció Civil, trajectòria que es va veure truncada amb la seua defunció en 1993.

Asunción Cruañes Molina

Trancripció de l'entrevista. Lugar y fecha: Alicante, 9 de marzo de 2007. Entrevistadora: Mónica Moreno Seco. Grabació i edició: Fernando Embid Fernández i Mariló Berenguer Ros (Taller d'Imatge de la UA). 

Projecte “Haciendo Historia. Género y Transición en España" Ref. FEM 2010-19068 (Mineco)

Asunción Cruañes va nàixer a Xàbia (Alacant) en 1925, on el seu pare va ser alcalde durant la Segona República. Va estar vinculada a l'Acció Catòlica en la seua joventut. En els anys seixanta, es va instal·lar a Alacant, on va participar en la creació del Moviment Democràtic de Dones (MDM), juntament amb militants d'altres procedències ideològiques. També va formar part del Club d'Amics de la UNESCO de la mateixa ciutat, associació que va impulsar nombroses activitats culturals i iniciatives crítiques amb la dictadura franquista. Va ingressar en el PSOE en 1973 i va pertànyer al seu Comité Federal entre 1978 i 1981.

Cruañes va ser diputada socialista per Alacant entre 1977 i 1993. En les Corts Constituents, va continuar defensant els drets de les dones, juntament amb altres diputades feministes, com Carlota Bustelo (PSOE) i Dolors Calvet (PSUC-PCE). A més, va ocupar diversos llocs en el Congrés, com a vicepresidenta en la Comissió del Defensor del Poble i membre de la Comissió d'RTVE, entre altres.

En 2008, va rebre el Premi Maisonnave, concedit per la Universitat d'Alacant. Va morir en 2012.

Lidia Falcón O'Neill

 

Lidia Falcón O'Neill va nàixer a Madrid en 1935. Compta amb una sòlida formació i és llicenciada en Dret, Art Dramàtic i Periodisme, i és doctora en Filosofia. Després d'una etapa de militància en el PCE durant els anys seixanta, va participar de manera activa en l'Associació d'Amics de Nacions Unides de Barcelona i es va convertir en un dels principals referents del feminisme espanyol. Molt prompte va començar a publicar textos pioners sobre els drets de les dones, com Mujer y sociedad (1969) o Cartas a una idiota española (1974). Va ser detinguda en 1974 acusada de participar en l'atemptat de la cafeteria Rolando al carrer del Correo a Madrid i empresonada durant diversos mesos, experiència que va descriure en els seus llibres En l'infern. Ser mujer en las prisones de España (1977) i Viernes y 13 en la calle del Correu (1981).

En 1976 va crear el Col·lectiu Feminista de Barcelona. Juntament amb Carmen Alcalde, va fundar i va dirigir la destacada revista Vindicació feminista, una de les més importants del feminisme espanyol de segona ona. Tres anys després va impulsar la creació del Partit Feminista d'Espanya i la revista Poder y Libertad. Des de llavors, ha continuat desenvolupant una intensa activitat en el moviment feminista, assistint als Fòrums Internacionals de la Dona de Nairobi i de Beijín. Entre els seus llibres, destaquen La razón feminista (1981 i 1982) i Memorias políticas (1959-1999) (1999).

Pina López Gay

 

Pina López Gay (Josefina López López-Gay) va nàixer a Almeria en 1949. Va començar els seus estudis en la Universitat de Sevilla en el curs 1970-71 i es va implicar en el moviment estudiantil antifranquista, en entrar a formar part de les Joventuts Universitàries Revolucionàries, vinculades al PCE (I). En 1975 va ser nomenada representant nacional en la Reunió General d'Universitats.

De manera paral·lela a aquest activisme estudiantil, va desenvolupar un important compromís polític. En 1973 va ingressar en la Jove Guàrdia Roja (JGR), agrupació juvenil del Partit del Treball d'Espanya (PTE). En 1976 va ser elegida secretària general de la JGR. A més, va formar part del comitè executiu federal i del comitè central del PRES. En les eleccions de 1979, va ser candidata d'aquest partit, en el segon lloc de la llista electoral per Madrid, encara que no va eixir triada. A conseqüència d'aquesta intensa activitat, va ser detinguda i processada en diverses ocasions. Sent una líder estudiantil va patir una agressió de l'extrema dreta, fet que tornarà a succeir-li al març de 1979. Durant el colp d'estat de 1981, va ser segrestada durant unes hores.  

Després d'allunyar-se de la política en 1980, va ser nomenada vicepresidenta de la Comissió per al V Centenari, que va commemorar en 1992 el descobriment d'Amèrica. Va morir en 2000.

Mª Llum Quiñonero Hernández

Transcripció de l'entrevista . Lloc i data: Alacant, 9 i 23 de març de 2012. Entrevistadora: Mónica Moreno Seco. Equip tècnic: Mª Dolores López Tebar (digitalització i fotografia) i Mariló Berenguer Ros (audiovisual i fotografia. Taller d'Imatge de la UA).
Projecte “Haciendo Historia. Género y Transición en España" Ref. FEM 2010-19068 (Mineco).

 

 

 

 

Llum Quiñonero va nàixer a Alacant en 1954. Com a estudiant del CEU (Centre d'Estudis Universitaris) d'Alacant, embrió de l'actual Universitat, va començar a interessar-se per la política. Detinguda i sancionada en 1973, va passar prompte a militar en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), ocupant càrrecs de responsabilitat en aquest. Candidata per Alacant en les eleccions generals i municipals de 1979, també va participar en les llistes electorals en 1982. Va tornar a ser detinguda en diverses ocasions, i empresonada en 1980, per un enfrontament amb la policia amb motiu d'un acte de propaganda republicana el 14 d'abril.

Va ser una de les impulsores del Grup de Dons d'Alacant, grup feminista molt actiu a la província d'Alacant durant la Transició. En els anys vuitanta, es va traslladar a viure a Madrid, on va treballar de periodista i va participar en diferents mobilitzacions i iniciatives feministes, com la Comissió pel dret a l'avortament.

Més tard va desenvolupar diversos projectes, entre els quals destaca Dons del 36, en memòria de les dones republicanes de la Guerra Civil. Entre 2015 i 2019 ha sigut diputada per Alacant en les Corts Valencianes com a representant de Podem.

 Begoña San José Serrán

 

Begoña San José Serrán nació en 1949, en La Granja de San Idelfonso. A partir de 1969, comenzó a trabajar mientras cursaba estudios de Agronomía, y entró en contacto con Comisiones Obreras (CCOO), empezando una larga militancia sindical. Ingresó en la Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT) primero y poco tiempo después en el Partido Comunista de España (PCE).

Dirigente del sector del Metal, fue detenida y encarcelada en 1973 y 1974. Pasó más adelante al sector de Químicas. Tras algunos contactos con el Movimiento Democrático de Mujeres, su compromiso feminista fue en aumento. En 1976 fue elegida responsable del Secretariado de la Mujer de CCOO en Madrid y un año después del Secretariado Confederal, puesto que desempeñó hasta 1981 y donde desarrolló una destacada labor en defensa de los derechos laborales de las mujeres y en favor de la incorporación del feminismo al ámbito sindical. También formó parte de la Comisión para la Liberación de la Mujer del PCE.

En los años ochenta estudió Derecho y empezó a trabajar en la administración pública. Su continuado compromiso le llevó a ocupar los cargos de Subdirectora de la Mujer de la Comunidad de Madrid (1989-1991), Concejala del Ayuntamiento de Madrid por Izquierda Unida (1991-1995) y Presidenta del Consejo de la Mujer de la Comunidad de Madrid (2000-2003). Además, ha participado de forma activa en iniciativas como el Fórum de Política Feminista.

Nieves Simón Rodríguez

Transcripció de l'entrevista . Lloc i data: Alacant, 16 de Novembre de 2011. Entrevistadora: Mar Esquembre Valdés. Equip tècnic: Mª Dolores López Tebar (digitalització i fotografia) i Mariló Berenguer Ros (audiovisual i fotografia. Taller d'Imatge de la UA).

Projecte “Haciendo Historia. Género y Transición en España" Ref. FEM 2010-19068 (Mineco).

 

Nieves Simón va nàixer a Alacant en 1943. Va ser locutora de ràdio en la seua joventut i amb posterioritat va treballar en diverses empreses privades. A principis dels anys setanta, va participar en la fundació d'Aire Lliure, una escola privada laica i alternativa. Interessada pel feminisme des dels últims anys de la dictadura franquista, cap a 1980 va ser cofundadora, juntament amb la seua germana Elena, Bitte Nordström i altres activistes, del Feminario d'Alacant, destacada associació feminista que va promoure seminaris, cursos i publicacions en defensa dels drets de les dones.

Amb posterioritat, Simón va continuar col·laborant amb diverses iniciatives en defensa de la igualtat, com el Teatre de les Sorámbulas, un projecte teatral de dones dels anys noranta, la Plataforma feminista d'Alacant en 2006 i l'associació Museu de Fets i Drets de les Dones en 2014. Va morir en 2016.

 

Mujeres de la Transición (1975-1983)


Archivo General de la Universidad de Alicante
Edificio Biblioteca General / Planta sótano
Universidad de Alicante
Carretera San Vicente s/n
03690 San Vicente del Raspeig
Alicante (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9757

Fax: (+34) 96 590 9757

Facebook: https://www.facebook.com/archivodelademocracia

Para más información: informacio@ua.es, y para temas relacionados con este servidor Web: webmaster@ua.es

Carretera San Vicente del Raspeig s/n - 03690 San Vicente del Raspeig - Alicante - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464