Saltar apartados

1. L'exili republicà en el nord d'Àfrica

el exilio republicano en el norte de africa - header - 2
el exilio republicano en el norte de africa - header - 3
el exilio republicano en el norte de africa - header - 4
el exilio republicano en el norte de africa - header - 5
el exilio republicano en el norte de africa - header - 6
el exilio republicano en el norte de africa - header - 7

Arxiu de la Democràcia. Fons Álvaro Ponce de León

“Amb freqüència, l'Espanya de l'exili m'ha mostrat una gratitud desproporcionada perquè els exiliats espanyols van lluitar durant anys i, després, van acceptar amb dignitat el dolor interminable de l'exili. Jo m'he limitat a dir que ells tenien raó. I solament per això, he rebut durant anys la fidel, la lleial amistat espanyola que m'ha ajudat a viure. Aquesta amistat, encara que jo no la meresca, és l'orgull de la meua vida. En realitat, és l'única recompensa que puc desitjar”.

Albert Camus: “El que li dec a Espanya”, 1958.

Introducció

Aquesta pàgina, que obri l'Arxiu de la Democràcia de la UA, té com a objectius recuperar la memòria, aprofundir i difondre el coneixement d'un dels exilis més oblidats, el dels republicans espanyols en les terres del nord d'Àfrica, des del final de la guerra civil, el març de 1939 a 1962, data de la independència d'Algèria, el país que llavors sota administració colonial francesa va rebre el major contingent de refugiats. Parlem de la vida i destinació d'uns 15.000 espanyols, la majoria homes, però també dones i xiquets, a vegades famílies senceres, que ho van deixar tot per a salvar i recompondre les seues vides.

La pàgina aspira a convertir-se en punt de trobada dels quals avui són els descendents familiars d'aquells expatriats i dels investigadors d'una i una altra riba del Mediterrani. Les seues aportacions seran decisives per a a mitjà termini crear un centre de recursos i documentació dedicat a l'estudi d'aquest capítol de la nostra història. La ciutat d'Alacant, designada per la Generalitat Valenciana “Capital de la Memòria”, seria la seu d'aquest Centre, perquè no en va va ser el dramàtic escenari final de la guerra civil i de l'evacuació de milers de defensors de la República que van embarcar des del seu port a l'exili nord-africà (com ho van fer des d'altres ports llevantins) per a escapar de la repressió dels vencedors.

En cadascun dels apartats d'aquesta web, es pretén mostrar una seqüència, un capítol, del drama que van viure aquests exiliats: la peripècia de l'embarque a la desesperada, la curta però perillosa travessia, la recepció i quarantena en el port d'Orà i la improvisació dels primers centres d'internaments fins a juliol de 1939. Després, la destinació de la majoria van ser els camps d'internament, classificació i concentració en zones més allunyades de l'Oranesado i pròximes al desert, en condicions més dures, especialment a partir del començament de la IIª Guerra Mundial  i de la formació del Règim col·laboracionista de Vichy a la França ocupada pel nazisme. Des de juliol de 1940, la majoria dels refugiats  espanyols van ser integrats forçosament en les Companyies de Treballadors Estrangers i enviats al sud, a treballar en les profunditats del desert del Sàhara, sota extremes condicions, en les mines de carbó de Kenadsa i en la construcció del Ferrocarril Transsaharià, on es van crear els camps de treball i disciplinaris, en els quals es va arribar a cotes de crueltat i sofriment extrems.

Altres capítols destacats d'aquest exili el van protagonitzar els marins i els aviadors, especialment els primers, pel fet que la totalitat de la Flota republicana (un contingent de 4.000 marins) es va refugiar en el port tunisià de Bizerta, sota administració colonial francesa.

Només una minoria va poder escapar al règim d'internament dels camps, pel fet que familiars, amics o organitzacions polítiques o filantròpiques assumien el seu manteniment i custòdia davant les autoritats franceses, sempre després d'una i mil peripècies.

Després del desembarcament aliat a Algèria i el Marroc, al novembre de 1942, centenars d'espanyols es van enrolar en les forces de la França Lliure, combatent a Tunísia i després en l'alliberament de França després del Desembarcament a Normandia, integrats en la seua majoria en laª 2 Divisió Blindada del general Leclerc. Laª 9 Companyia, formada exclusivament per republicans espanyols, va tenir l'honor de ser la primera avançada que va entrar a París.

En el seu conjunt, la vida d'aquests refugiats va ser un dur exercici de supervivència i de superació d'una infinitat d'adversitats, com es reflecteix de manera emocionant en molts dels testimoniatges que constitueixen en el fons la raó de ser d'aquesta pàgina: una lliçó de supervivència, de sofriments, però també de lluita, de vida i d'esperança.   

 

Presentació del projecte. Dijous 11 de juny de 2020. 

Intervenen: Jorge Olcina, director de la Seu ciutat d'Alacant; Mercedes Guijarro,  directora de l'Arxiu Universitari; Juan Martínez Leal, historiador i membre del  Consell Assessor de l'AD i Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esport i Llengües.

 

L'exili republicà en el nord d'Àfrica


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464