Saltar apartados

Biografia de Manuel Molina

Manuel Molina va nàixer a Oriola en 1917, es va traslladar a Alacant amb la seua família en 1935 i ací va residir fins a la seua mort al desembre de 1990. En aquesta ciutat va desenvolupar la seua obra literària escrivint els seus llibres, promovent revistes i grups poètics, i des d'aquesta ciutat va anar teixint una trama de relacions literàries amb destacades figures de les lletres espanyoles i amb hispanistes de dos continents, contribuint molt activament a la recuperació i el sosteniment de la memòria de Miguel Hernández en els anys difícils, quan la seua obra romania aombrada i menyspreada, abans que la transició democràtica facilitara la seua normalització i la seua inserció indiscutible en el cànon de la nostra literatura.

En 1936 va acudir com a voluntari a la defensa de Madrid. Allí va coincidir amb Carlos Fenoll i Jesús Poveda. En la seu de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes van estar amb Miguel Hernández i van conèixer a Alberti, Mª Teresa León, Emilio Prats, Antonio Aparicio, Vicente Sañas Viu, Lino Novás Calvo i uns altres. Després van visitar a Vicente Aleixandre amb qui van passar el nadal d'aquell any. De retorn a Alacant va participar en les activitats de l'Ateneu, on va fer amistat amb José Juan Pérez, Antonio Blanca, Gastón Castelló, Rafael Rodríguez Albert, Melchor Aracil, Leopoldo Urrutia, Vicente Ramos, Rafael Azuar i uns altres. Va començar a publicar llavors poemes en el diari comunista Nuestra Bandera i a mitjan de 1937 es va incorporar al cos de carabiners en el qual va lluitar la resta de la guerra, passant pel front de Terol i acabant en la Retrasadilla de Llíria. Després de la derrota, va tornar a Alacant i al llarg dels anys 40 va estar subordinat en precari a les contractes que el seu pare obtenia d'obres públiques provincials, la més destacable a Xàbia on va viure diversos anys, ja casat des de 1943 amb Maruja Varó.

Molina en la postguerra va interioritzar el seu irreductible rebuig a la situació política, però no va optar per combatre-la directament des de la lluita organitzada en la clandestinitat sinó per la via posibilista que, d'acord amb el seu temperament i vocació, li va portar a exercir la seua responsabilitat intel·lectual des de l'activitat poètica i literària com a mitjà de resistir i de dignificar els ideals suspesos, enyorant sempre les expectatives democràtiques truncades per la guerra.

Va participar al costat de Francisco García Sempere, Vicente Ramos i José Albi en les activitats literàries promogudes a Alacant durant la postguerra pels grups d'Art Jove, Intimitat Poètica, Verb, Ifach o Silbo.

En 1950 va publicar el seu llibre Hombres a la deriva, i durant un decenni va donar a la impremta tres nous lliuraments de significació universalista: Camino adelante, Versos en la calle i El Suceso, on confluïen corrents lírics existencials i socials.

En 1952 es va incorporar a la recentment creada Biblioteca Gabriel Miró i un any després es reincorporava al consell de direcció de Verbo. En 1955 va promoure la col·lecció Silbo a la qual es van acollir joves poetes i prosistes: Enrique Cerdán Tato, Carlos Sahagún, Ernesto Contreras i José Mojica, entre uns altres, alguns d'ells anomenats a desenvolupar un significatiu paper en el procés de la recuperació democràtica a Alacant, amb la seua confluència a mitjan de 1960 en el pioner Club d'Amics de la Unesco del que Molina va ser soci fundador. En 1967 va participar en l'Homenatge dels universitaris valencians a l'autor de El rayo que no cessa. A partir de 1968, amb la publicació del seu llibre Coral del Pueblo, la seua lírica va cobrar un intimisme  localista d'acusat sabor popular, entre anotacions satíriques i centelleigs nostàlgics de la terra nativa. Un any després Ángel Caffarena li va editar Miguel Hernández y sus amigos de Orihuela, en les proses dels quals va evocar la seua adolescència enlluernada per Carlos Fenoll, Miguel Hernández i Ramón Sijé. Redactor de la revista Idealidad, col·laborador del setmanari La Marina i del diari Primera Página, s'incorpora a la Secció de Literatura de l'Institut d'Estudis Alacantins.

El decenni de 1970 va ser particularment productiu en el literari. Va publicar els lliuraments poètics Balada de la Vega Baja (1970) La Belleza y el Fuego (1972) i Versos de la vida (1977), una Antología de la poesía Alicantina (1973) i nous llibres de prosa dedicats a Miguel Hernández i a Gabriel Miró. Comença a desenvolupar una fecunda labor de divulgació i orientació literària en diversos seminaris impartits des de la Biblioteca "Gabriel Miró" a estudiants universitaris. Viatja pel Marroc, Itàlia, França i Itàlia. En 1982 va participar en la fundació del nou Ateneu Científic i Literari d'Alacant i va publicar Protocolo jubilar coincidint amb el seu retir laboral. El seu últim llibre va ser Rezuma (València, 1984). En els seus últims anys va ser col·laborador dels diaris La verdad i Sur (Màlaga) sense oblidar les poesies amb què corresponia a les constants peticions de revistes de festes i llibrets foguerils.

Va morir, després de ràpida malaltia, el 29 de desembre de 1990.

Autor: Cecilio Alonso.

Arxiu de la Democràcia


Archivo General de la Universidad de Alicante
Archivo de la Democracia
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9757

Fax: (+34) 96 590 3464

Twitter: https://twitter.com/ArDemocraciaUA

Facebook: https://www.facebook.com/archivodelademocracia

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464