Saltar apartados

Descripció del projecte, autor i col·laboradors

Autor i coordinador del projecte

  • Francisco Moreno Sáez

Col·laboradors

A més d'aquelles persones que ens han proporcionat dades concretes sobre represaliados -i que es troben citades en cada referència biogràfica- col·laboren amb els seus estudis en aquesta pàgina web:

  • Salvador Alemany García.
  • Joan Miquel Almela Cots.
  • Emilio Aragó Mengual.
  • Tania Baeza Martínez.
  • Tomás Baile Gilabert.
  • Teresa Ballester Artigues.
  • Àngel Beneito Lloris.
  • Asunción Brotons Boix.
  • Maria Conca Martínez.
  • Jaume Domenech Mengual.
  • Isabel Domenech Jiménez.
  • Joan Femenia Llompart.
  • Daniela Ferrández Pérez.
  • Juan Fuentes Sempere.
  • José Ramón García Gandía.
  • Rafael García Meseguer.
  • Fernando Garrigós Sirvent.
  • Josefa Ginestar Perelló.
  • Ferrán Gómez Albentosa.
  • Miguel Guardiola Fuster.
  • Josep Guia i Marín.
  • Celia Ibáñez Miró.
  • Francesc Jover Domínguez.
  • Robert Llopis i Sendra.
  • Tomás Vicente Martínez Campillo.
  • Juan Martínez Leal.
  • Antonio José Mazón Albarracín.
  • Bonifacio Navarro Poveda.
  • Miguel Ors Montenegro.
  • Tomás Ortuño Pascual.
  • Pedro Payá López.
  • Joaquín Riera Ginestar.
  • José Joaquín Rovira Roig.
  • José Sala Peretó.
  • Carlos Salinas Salinas.
  • Glicerio Sánchez Recio.
  • Ricard Sancho Toro.
  • Josep Lluís Santonja Cardona.
  • José Ramón Valero Escandell.
Col·laboració tècnica:
  • Gonzalo Cao Cabeza de Vaca.
  • Mercedes Guijarro Antón.

 

Descripció del proyecte

La durada de la dictadura franquista i les circumstàncies en què es va produir la transició a l'actual democràcia han condicionat de manera extrema qualsevol estudi sobre la repressió durant la guerra civil i el franquisme. L'accés als arxius en general, i de manera més concreta als judicials i militars, ha estat replet de dificultats. D'aquesta manera, no ha sigut possible -excepte en algun cas excepcional- la consulta a la informació que acumulaven els sumaris fins a fa relativament poc temps.

S'ha produït, per tant, la desaparició, fortuïta o interessada, d'una enorme quantitat de documentació. Així es pot comprovar comparant les fonts existents en uns arxius municipals i en uns altres, constatant que ni tan sols el llistat amb milers i milers de persones que van ser sotmeses a procés per la Justícia Militar des de 1936 d'ara endavant que ha publicat el Ministeri de Defensa -i que responen als quals es conserven actualment- inclou a tots els vençuts que van ser processats, doncs es poden trobar sentències de Consells de Guerra contra persones que no figuren en la citada relació. D'altra banda, determinades ordres de la Direcció general de Seguretat que recaptaven informació sobre persones sospitoses, ja a la fi dels anys quaranta o principi dels cinquanta, van anar sens dubte emplenades en totes les localitats de la província, però no totes s'han conservat en el Fons del Govern Civil de l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, que ha constituït la font fonamental per a aquest estudi.

Tenim, doncs, una documentació incompleta. A la desaparició programada durant la transició dels arxius de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i Falange s'ha unit al descuit en la conservació dels documents en molts arxius locals. Però, a més d'incompleta, la documentació és essencialment parcial, doncs tot el que sabem d'aqueixa repressió -excepte algunes excepcions, de les quals després tractarem- procedeix dels vencedors i com qualsevol pot comprovar accedint, per exemple, al programa PARES del Ministeri de Cultura, en ella s'atribuïen tota classe de crims i excessos a persones que no tenien llavors la menor possibilitat de defensar el seu bon nom. El mateix ocorre amb les sentències dels Consells de Guerra, els informes d'Ajuntaments, guareixes rectors, policia governativa, serveis d'informació militars, guàrdia civil i Falange. Per açò, l'historiador i el lector deuen tenir en compte sempre -i així ho fem constar- que tals o cuales afirmacions es deuen a aqueixa enorme espècie d'ajust de comptes que va ser la Causa General, a les sentències d'uns Consells de Guerra celebrats sense la menor garantia jurídica, als informes dels cossos repressius franquistes. A més de parcial, en molts casos es tractava d'una informació imprecisa -”afiliat a partits d'esquerra”-, contradictòria fins i tot -sobretot, en l'atribució de la filiació política i sindical – i, sempre, descurada -es donen molts casos en què una persona és anomenada de diferent forma en una mateixa sentència, o canvien les seues dades entre uns informes i uns altres, etc-. Existeixen tants errors que serà impossible ja esmenar molts d'ells. No obstant açò, hem considerat necessari reproduir aqueixos informes o sentències -assenyalant sempre l'origen de les mateixes- perquè es coneguen també les acusacions i conductes per les quals molts eren condemnats, conductes que, en molts casos, eren perfectament legítimes i legals quan es van produir.

Les fonts per a l'estudi de la repressió franquista a Alacant es troben en tres àmbits arxivístics. En principi, tindríem els sumaris dels Consells de guerra que es troben en l'Arxiu General i Històric de Defensa a Madrid, la magnitud del qual exigeix una enorme quantitat d'hores de recerca: és abordable únicament per a aspectes parcials -represaliats d'una determinada localitat o, a tot estirar, comarca; determinades professions, etc- i és impossible aspirar, salve mitjançant el treball d'una autèntica legió d'investigadors, a conèixer tots els processos referents a la província d'Alacant. A més, existeixen moltes altres dades en arxius militars diversos, en l'Arxiu de l'Administració General de l'Estat, en el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, en els Arxius Militars d'Àvila o Guadalajara, en l'Arxiu General de l'Armada, actualment tancat, etc. No hi ha dubte que, quant tot es material es conega, caldrà revisar a l'alça les dimensions de la repressió franquista.

En segon lloc, tindríem la documentació que es troba en l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, bàsicament en dos fons: el de Govern Civil, que guarda milers i milers de carpetes sobre d'altres persones i institucions, contenint informes polític-socials, amb especial atenció a la conducta de l'informat o dels seus familiars durant la guerra civil, amb els més diversos motius: l'obertura d'un negoci, l'obtenció de passaport, el propòsit de fer el servei militar en la IPS, la publicació d'una revista o la participació en actes culturals, la pertinença a qualsevol associació de qualsevol tipus, etc. A més, es troben allí una mínima part dels informes que setmanal o quinzenalment evacuava la policia, especialment la Brigada Polític-Social, al Govern Civil sobre els esdeveniments destacats en aqueix terreny, en la província.

Fa relativament poc temps, s'ha incorporat el segon gran fons, el d'Institucions Penitenciàries que arreplega els expedients d'els qui van passar per les presons de la província: Alacant, Elx, Alcoi, Dénia, Oriola, Monòver i Novelda. No ha arribat a l'Arxiu, no obstant açò, la documentació corresponent a diferents camps de concentració -des del famós d'Albatera fins al d'Oliver, a Alcoi- i es pot comprovar que un expedient enviat des d'una presó a una altra, trobat en la primera d'elles, no apareix en la segona. Aquests expedients informen de l'entrada de cada pres, les vicissituds del seu judici, la sentència en alguns casos -curiosament, no en el dels condemnats a pena de mort-, els trasllats i càstigs en la presó, la seua posada en llibertat condicional, la concessió de l'indult, etc. Creiem que, amb les inevitables llacunes i els condicionaments de la legislació vigent, podem oferir a investigadors, familiars i ciutadans en general, en aquesta pàgina web, la documentació arreplegada en aquests dos fons, classificada per localitats -a més d'una base de dades general per cognoms-.

Més recentment s'han incorporat a l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant fons procedents de l'Institut “Jorge Juan” d'Alacant que conserven dades sobre la repressió d'ensenyants durant al franquisme. Al costat d'ells hem consultat també, per als anys quaranta, la premsa de l'època i el Butlletí Oficial de la Província, que arrepleguen nombroses sentències del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, requisitorias de Jutjats Militars, ordres de crida i cerca dels vençuts, etc. Òbviament hem consultat la bibliografia existent sobre aquests temes. Cal assenyalar així mateix, en relació amb la premsa, el seu caràcter totalment parcial, doncs l'important era, en aqueixos anys, destacar el caràcter monstruós del terror “roig”, per al que s'acudia a tot tipus d'exageracions i falsedats.

Finalment, estaria la informació dels arxius locals -en molts casos, amb importants llacunes de documentació d'aquest període-, sobretot pels informes sociopolítics sobre els veïns de cada localitat, dels quals pot quedar constància, així com les actes de la Junta Local de Llibertat Vigilada i altres dades d'interès. A més, en aqueix àmbit local, caldria afegir les fonts orals, les dades i informació que poden aportar encara els familiars dels represaliados, etc.

Insistim una vegada més en què quasi tot el que sabem de la repressió franquista -i, també, de la repressió republicana encara que en aquest cas existeixen altres fonts secundàries, com la premsa de l'època- procedeix dels vencedors en la guerra civil. Les excepcions són molt poques i corresponen a aquelles persones que van poder escriure les seues defenses en els processos o els seus records, i van poder també fer-les arribar als seus familiars que, en alguns casos, no en tots, les han conservat i lentament van eixint a la llum. Òbviament, la majoria d'aquestes excepcions corresponen a una minoria entre els vençuts, aquells que posseïen la suficient instrucció per a poder donar el seu punt de vista. Els treballadors, agrícoles en la seua majoria, amb prou faenes van poder enviar una carta de comiat als seus sers estimats, en el millor dels casos. D'altra banda, durant molts anys un mantell de silenci va caure sobre aquestes qüestions, encara que millor caldria dir que sobre el que afectava als vençuts -doncs dels vencedors i les seues desgràcies es va parlar molt durant tota la dictadura franquista-, de manera que els propis afectats no solien parlar de les seues presons i patiments als seus descendents. Les entrevistes que es van fer a alguns d'aquests protagonistes són molt escasses i ens trobem, a més, amb l'implacable pas dels anys, de manera que és molt difícil si no impossible cercar noves fonts orals de primera mà.

Després del pioner llibre de Miguel Ors sobre la repressió de guerra i postguerra en la província, han anat apareixent treballs sobre la repressió franquista referits a comarques o localitats de la província: el de Pedro Payá sobre el partit judicial de Monòver; el de Daniel Ferrández sobre Almoradí; el de Francesc Jover sobre Cocentaina; el de César López Hurtado sobre Villena; el d'Antonio Mazón sobre Oriola; el de Glicerio Sánchez, sobre Monòver, o el de Diego Más Botella, sobre Crevillent, tots ells citats en la Bibliografia (Imatges 001 a 006). Altres estudis estan en curs, com el qual impulsat per l'Institut Comarcal de la Marina Alta tractarà de la repressió en aqueixa comarca – en la qual ja hi ha alguns treballs de gran interès, com el de Robert Llopis i Luis Botella sobre Benissa, o els de Teresa Ballester sobre Pego, Dénia i Pedreguer-; el que està en vies de publicació sobre Alcoi, obra d'Ángel Beneito, José Luis Santonja i Francisco Moreno; el de Bonifacio Navarro sobre Petrer; el de Ferrán Gómez sobre Guardamar; el de José Ramón García Gandía, sobre Asp; el de Carlos Salines, sobre El Campello; el de Rafael García Meseguer sobre Tibi; el de Tomás V. Martínez Campillo sobre Sant Miquel de les Salines, etc. Alguns d'ells  s'han incorporato o s'incorporaran prompte a aquesta pàgina web. A ells cal afegir els estudis relatius a determinats grups humans: les mestres, en la tesi d'Isabel Domenech, o els maçons, en la tesi doctoral de Vicente Sampedro.

Aquestes localitats ja estudiades o en curs d'estudi seran les últimes a ser incorporades a aquesta pàgina web. En un primer moment, anem a incloure als represaliados de més de setanta localitats de la província y mensualmente iremos añadiendo nuevas poblacionesde cinquanta pobles de la província i mensualment anirem afegint noves poblacions. En altres apartats d'aquesta pàgina web inclourem biografies d'aquells represaliados dels quals tenim materials que amplien la seua fitxa personal recollida en els llistats generals i la peripècia vital dels quals tinga algun interès; imatges i documents; i articles sobre aspectes concrets de la repressió. Amb tot açò pretenem estimular noves recerques sobre un tema tan complex com el qual ens ocupa.

 

La repressió franquista en la província d'Alacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464